Un cop acabada la temporada 07-08 de l’Envelat toca fer balanç. Fa uns dies l’equip de govern feia un balanç on es posava de manifest el triomfalisme i l’autobombo així com la desconeixença de l’espai i de les problemàtiques que l’envolten. Sobta que es faci balanç amb dades des d’un despatx i sense haver trepitjat l’Envelat i sense haver copsat els reptes i mancances que se’n desprenen.
L’Envelat va començar amb el peu esquerre. L’assignació dels dies per a l’ús d’aquest equipament va començar tard, al mateix novembre que s’inaugurava la infraestructura, fet que deixa entreveure, sols començar, la planificació del tripartit. El sistema de planificació i assignació de dies es va fer cuita-corrents, fet que va generar un conflicte d’interessos entre entitats que volien els mateixos dies. També cal ressaltar que hi havia dies assignats prèviament, malgrat que algú els hagués demanat. Sembla doncs que hi ha actes intocables en un espai públic.
Malgrat que les dades objectives ens diuen que a l’Envelat s’hi ha realitzat 43 activitats, a càrrec d’unes 19 entitats i amb una participació aproximada de 17.700 persones de públic assistent, cal parar-se un moment a extreure conclusions d’aquests dades aparentment tan positives. El fet que s’hi hagin realitzat tantes activitats respon a la manca d’espais alternatius per a realitzar qualsevol festa, concert o activitat durant aquest període de l’any. Que s’ha convertit en un referent per a l’oci nocturn dels joves? És una obvietat davant la manca d’infraestructures públiques i oferta privada al municipi. Malgrat tot, no creiem que aquest espai sigui l’idoni per totes les activitats que s’hi ha realitzat. L’Envelat la majoria de dies és massa gran, és fred, tan tèrmica com arquitectònicament. És un espai poc dinàmic, poc polivalent. Aquestes circumstàncies porten a les entitats a tenir cada cop més dificultats per omplir-lo de gent, cada cop costa més acostar’s-hi. A més, no hi ha pas una tarifa més reduïda si no l’utilitzes sencer. Si no es prenen mesures i no es fa un enfoc més general i ampli del tema, l’Envelat any rere any anirà perdent públic i, sobretot actes; sols cal veure com a moltes de les últimes festes les xifres d’assistència d’un envelat amb capacitat per més de 900 persones no arribaren ni de bon tros a les 150 o 200 persones.
A banda, el model que s’ha seguit per a l’Envelat té una sèrie de problemes, tal com les entitats expressen, com el servei de seguretat, els lavabos, etc. que no es solucionaran si no s’aborden entre totes les parts implicades i deixem enrere els discursos triomfalistes i les hipotètiques bones voluntats futures. Crec que infraestructures d’aquest tipus han d’ésser gestionades totalment o parcial per part de les entitats i col·lectius o, si més no, planificades per part d’aquests.
Ens sobta molt veure com el tripartit es felicita de la dinàmica social i participativa que, segons ells, ha generat l’Envelat. Hem quedat també perplexes quan parlen excel·lències de la coordinació amb i entre les entitats. Participació, coordinació, etc formen part d’un lèxic que dona bona imatge en aquest cas, però són les paraules menys adequades pel model que s’ha seguit. A tall d’exemple, a l’última festa de l’Envelat organitzada per l’Ajuntament sols hi van col·laborar dues entitats. Si aquesta coordinació i participació hagués estat la que diuen, de ben segur que moltes més entitats s’hi haguessin implicat.
Més enllà dels aspectes positius i negatius de l’Envelat, no ens podem estar de ressaltar-ne la provisionalitat, l’envelat és un pedaç. Un pedaç que intenta (però no pot) tapar un forat enorme d’infraestructures culturals i d’oci al nostre municipi. Un pedaç que tampoc tapa les falses promeses dels programes electorals dels partits que ens governen. Una infraestructura com aquesta sigui la solució a la manca d’espais i creiem que l’important pressupost destinat a l’Envelat ha d’anar destinat a un espai permanent, apostant, com vam fer al nostre programa electoral, per la creació d’un espai autogestionat a l’actual Pavelló de les Casernes, amb sales de reunions, magatzems de material, sales de petit format i una de gran format, sales d’assaig insonoritzades per a grups musicals, etc. Cal deixar-nos de pedaços que sols ens fan gastar fi, cal d’una vegada per totes que s’articuli i es faciliti un debat participatiu real que defineixi les actuacions en política cultural, juvenil i d’oci a Vilanova i la Geltrú, que ens ajudi a consolidar i a impulsar el dinàmic teixit associatiu que tenim. Les entitats es cansen de trobar-se amb problemes cada cop que organitzen quelcom. Aquest debat serà estèril si les entitats, els col·lectius, les associacions, els tècnics, els experts i tothom qui hi vulgui participar; no en són els protagonistes. Un equipament no té raó de ser si no gaudeix del vist-i-plau d’aquells qui l’utilitzaran, no té sentit dissenyar polítiques per a un col·lectiu si aquest no és (el principal protagonista) un dels principals protagonistes d’aquest disseny, ja que ningú més que els joves, les entitats i els col·lectius coneixen millor punts forts i febles del model cultural i d’oci a la nostra ciutat. Cal amplitud de mires, una visió global sobre l’oci, el jovent i la cultura i no atrinxerar-se amb dades d’una infraestructura provisional, posem-nos-hi.
